
‘Vade retro’, Satanàs (o com perdre la por de la traducció automàtica)
El Frankenstein de la traducció, el diable en persona. Així es veuen, freqüentment, els programaris de traducció automàtica. El monstre més temut pels lingüistes i (l’aparent) gallina dels ous d’or per a d’altres.
El Frankenstein de la traducció?
Que quedi clar, d’entrada, que no ens referim ni al traductor de Google ni a la majoria d’aplicacions gratuïtes que podem trobar a la xarxa. Parlem del programari de pagament que proporciona traduccions automàtiques amb un mínim de qualitat garantida (especialment entre llengües properes).
S’utilitza sovint a la premsa (sobretot en diaris amb edició bilingüe), on preval la immediatesa i l’estalvi dels recursos per sobre d’altres criteris.
Molts traductors el veuen com un enemic que els pot fer ombra i que cal combatre amb vehemència. Però… és així, realment?
Per què no estem en contra dels (bons) traductors automàtics
Entenem que hi ha projectes (per volum o per la imperiosa necessitat de la immediatesa) que no són fàcilment assumibles per l’ésser humà. Un d’ells és el cas de les versions bilingües de mitjans de comunicació escrits (tant en paper com digitals): serien quimèrics els costos de recursos i de temps si en un mitjà de comunicació bilingüe els traductors humans haguessin de fer la feina (i fer-la amb garanties) quan mana la pressa.
És per això que, en casos com aquests (tot i que en podríem citar d’altres), considerem imprescindible la tasca del programari de traducció automàtica. Perquè la garantia de l’èxit final serà humana: la postedició (o correcció) del text final. Aquí rau el secret del fet que la traducció automàtica no es percebi!
En aquesta postedició (sempre, sempre humana) el professional haurà de detectar les errades de la màquina, com ara les traduccions literals (que creen tant petits grans desastres lingüístics com riallades) o les inadaptacions al manual d’estil propi de l’entitat, per exemple.
Pot, aleshores, el traductor automàtic, substituir la feina dels traductors humans? No, més aviat diríem que està al seu servei: després, el professional de la llengua en revisarà el resultat, el millorarà i el validarà.
‘Traduttore, traditore’
No som aquí per fer apologia del traductor automàtic davant del traductor humà. No pas per no llançar pedres sobre la nostra teulada, sinó perquè estaríem comparant dues coses que no estan al mateix nivell.
Sí, el Deep Blue va vèncer Kasparov en una partida d’escacs. I és cert que alguns programaris (seriosos) de traducció automàtica proporcionen una traducció que frega la dignitat. Però una màquina de traducció automàtica mai no podrà superar un ésser humà que tradueix. Per què?
Perquè, en llengua, 2+2 no sempre són 4.
Quin seria el resultat de traduir automàticament els sentits figurats, les expressions amb doble sentit, les ironies, la fraseologia (frases fetes, locucions…), els neologismes no normatius, les construccions sintàctiques complexes…? Simplement, dramàtic!
Treballes amb programari de traducció automàtica?
Si acostumes a treballar amb software de traducció automàtica (català/espanyol) però necessites professionals amb experiència per fer-ne la postedició, et podem ajudar: hem participat en la postedició de traducció automàtica de l’edició en paper de La Vanguardia i el diari digital ElNacional.cat. Oferim aquest servei en les combinacions català<>espanyol.