Traducir-o-no-las-cartas-de-restaurante
traducció gastronòmica traducció turística traduir cartes de restaurant

Traduir –o no– les cartes de restaurant

Barcelona (o qualsevol urbs amb gran afluència turística). Centre de la ciutat. Restaurants que acostumem a anomenar “per a guiris” i que tenen cartes traduïdes a vint idiomes (i, més encara, si duen al costat una bandereta del país on es parla aquesta llengua). Resultat: desconfiança en el comensal local. Ens equivoquem?

Això s’explica, segurament, perquè ho associem a un concepte de lloc massificat i poc pensat per al comensal local. Però què passa quan som nosaltres els turistes que viatgem a una ciutat estrangera i tenim gana?

Girem ara la truita.

Tu. Lluny de les teves fronteres. Finalment trobes un restaurant que et convenç i decideixes entrar-hi. Ja a taula (i potser fins i tot amb una carta en anglès a la mà), et pregunten si la prefereixes en francès, italià, espanyol o alemany (per citar els idiomes més habituals). Volià! Aleshores mataries per una carta en un idioma en el qual poguessis comprendre el 100 % del seu contingut.

 

Per què cal traduir una carta de restaurant?

Així, si ens posem en la pell del comensal turista (que és el que interessa ara i aquí), el que és evident és que vol tastar nous plats però, lògicament, també vol saber…

  • Com estan fets.
  • Quins ingredients contenen.
  • De quina manera estan cuinats…

I com que  les seves competències lingüístiques en una llengua que no és la seva segurament no seran òptimes, és essencial disposar d’una carta en dos o més idiomes estrangers si volem conquerir-lo per la vista (abans de fer-ho per l’estómac).

Qui no s’alegra quan, fora del seu país, veu que s’han pres la molèstia de traduir la carta al seu idioma? Això ens fa sentir-nos una mica més com a casa. No és aquesta, la finalitat última d’un restaurant?

Però no és només això. El fet de tenir una carta traduïda a diversos idiomes (al menys en els més freqüents o els del públic habitual de la ciutat en què es troba el restaurant) repercuteix, també, en la feina del personal que hi treballa.

Si el comensal comprèn allò que llegeix, no marejarà el cambrer amb preguntes i més preguntes sobre els plats i la manera en què estan elaborats. Quantes vegades hem vist cambrers passar-les magres intentant explicar, en un anglès precari, les característiques d’un plat?

 

Però… és suficient traduir la carta d’un restaurant?

Traduir una carta a un o més idiomes denota que aquell establiment es preocupa pels seus comensals que venen de fora. I alguns restauradors pensaran que una traducció automàtica (amb Google Translate o un sistema similar) és suficient per oferir aquest servei. N’hi ha algun a la sala?

En realitat, si introduïm en un traductor automàtic gratuït paraules concretes, sense elements amb càrrega sintàctica, probablement ens proporcionarà les paraules correctes (tot i que no hi posem la mà al foc!).

Però què passa quan es tracta de plats que necessiten informació suplementària per ser compresos per algú que no és originari de la zona?

Com explicaries a un alemany, per exemple, què són els callos, un arròs caldós, el suquet de peix, una torrada amb secallona o unes postres de músic? Aquí comença el paper del traductor: sempre nadiu de la llengua a la qual tradueix i bon coneixedor de la llengua i la cultura d’origen.

Així, la traducció de la carta no es limitarà a transcriure en un altre idioma, literalment, els plats, sinó que aportarà aquell valor afegit que podrà ser una breu descripció (quan calgui!) que en faciliti la comprensió. Aquesta és la diferencia entre voler oferir un bon servei o oferir-lo de debò.

 

El cost de l’error

A més d’una carta mal traduïda, no no hem d’oblidar, tampoc, la versió original en què va ser escrita. Una carta amb errades ortogràfiques té conseqüències directes en la imatge del restaurant i l’atenció pels detalls.

Però… allò important no era que la qualitat de la cuina i el servei fossin els desitjats? Cap restaurant es pot permetre que detalls com aquests tirin per terra allò que més bé sap fer: elaborar plats i servir-los.

El cost econòmic d’una revisió o d’una traducció d’una carta és molt inferior al que se sol pensar. Molt més alt és el preu que es pot arribar a pagar si una carta està tan plena d’errades que fa passar la gana. Al cap i a la fi, quin restaurant vol que la seva publicitat sigui l’escarni, a les xarxes, d’una traducció desastrosa de la seva carta?

Deixa-hi un comentari