Com ja vam avançar a la publicació anterior, seguim amb la sèrie d’articles sobre tres espais museístics molt especials de la ciutat de Barcelona.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya va ser l’escollit per iniciar-los, i ara continuem amb el MACBA, que va ser un dels primers a llançar-se a la piscina quan el desconfinament tot just treia el cap.

_____________

Així doncs, la porta del museu més transgressor de la ciutat va ser una de les primeres que es va obrir als barcelonins, que van poder fer-ho a partir del 3 de juny. Sempre emmotllant-se als nous temps, i ara també a la normativa sanitària que ens acompanya, el MACBA ha adaptat l’accés a totes les sales i exposicions per tal de garantir un entorn segur, permetre cues amb distància de seguretat i evitar aglomeracions.

Inaugurada en l’era pre-COVID-19, la mostra “Takis”, dedicada a Panagiotis Vassilakis, escultor grec pioner de l’art experimental de la dècada dels setanta, és un bon pretext (si és que ens en cal algun!) per redescobrir les perles de la seva col·lecció permanent.

Pel que fa a les exposicions temporals, el MACBA ens torna a sorprendre amb “Acció. Una història provisional dels 90”, on, a través d’una selecció de les obres indispensables de l’última dècada del segle passat, ens interpel·la a interpretar l’art del nostre temps.

Què hem fet? Correcció i traducció (CA/ES/EN) de textos informatius per a la pàgina web i la compra online de les entrades, així com per a diversos materials de suport per al visitant.