Cada vegada són més les empreses que opten per editar continguts com a part de la seva estratègia de màrqueting. Des d’un butlletí electrònic o un blog corporatiu fins a una revista (en format paper o digital), passant per un ebook descarregable des de la seva pàgina web a canvi de les dades de l’usuari. Quina empresa no disposa si més no d’un dels anteriors?

Publicacions corporatives: definició i context

No obstant això, fins fa relativament poc, el sector de les publicacions corporatives es reduïa al format de revista o magazine, amb continguts més o menys clàssics però amb una finalitat comuna: donar a conèixer els seus serveis i les seves activitats al seu públic. I en els darrers temps sembla que aquest model està ressorgint.

La nostra trajectòria (casualment o no) ens ha permès treballar amb empreses de sectors diferents i amb publicacions de caràcter ben divers: revistes d’associacions d’antics alumnes, d’agrupacions professionals, d’empreses privades que editen materials per arribar als seus socis… Però també revistes d’entitats públiques o d’empreses editorials destinades a la venda.

A més, estem convençuts que si la tasca de correcció (i traducció, si se sol·licita) la fa habitualment la mateixa persona (o empresa), els resultats finals, especialment a llarg termini, seran molt més satisfactoris.

Les 5 claus

Així, creiem que l’edició (i, en el nostre cas, la traducció i correcció) de les publicacions corporatives mereix un tracte especial. Per això ens atrevim a definir alguns dels elements que considerem que s’haurien de tenir en compte a l’hora de treballar els seus textos. Vegem-los:

1. Conèixer molt bé la línia editorial de l’entitat o l’empresa que edita la publicació.

2. Interioritzar i aplicar amb coherència el manual d’estil. Si l’empresa o entitat té un manual d’estil propi, caldrà que el corrector o traductor el conegui per aplicar-lo amb criteri (ja que, sovint, pot diferir de la normativa). Si no en té, haurà d’establir uns criteris i aplicar-los coherentment:

• Confirmar el model de llengua i adoptar-ne els usos.
• Ser consistent en els usos ortotipogràfics: cursives, negretes o cometes així com majúscules i minúscules, entre d’altres.
• La tolerància (major o menor) de termes d’altres llengües (estrangerismes).
• El posicionament davant els usos del llenguatge sexista.
• Seguiment dels criteris de l’escriptura dels nombres, dels topònims, de les abreviatures…
• Etcètera.

3. Si, a més de corregir-la, la publicació s’ha de traduir a un o més idiomes, serà essencial mantenir el to i el registre del text original (en línia, per tant, amb el model lingüístic adoptat). Per això és positiu que corrector i traductor treballin en paral·lel.

4. Adaptació sociocultural (si cal): què passa si una guia, per exemple, sobre gastronomia i folklore basc, s’ha de traduir al francès? Molt probablement haurem d’incloure explicacions extres o especificar elements que potser no son tan evidents per a un lector francòfon com podria ser-ho per a un lector basc. Aquesta és la idea!

5. Disposar del programari de disseny i maquetació: per reduir costos, cada vegada més empreses demanen que la correcció o la traducció de les publicacions corporatives es faci sobre el mateix programa en el qual s’ha editat. Per tant, serà bo que el lingüista tingui coneixements sobre el funcionament d’aquestes eines i hi tingui accés. En el sector de les publicacions corporatives el programa més freqüent és l’Adobe InDesign.

N’hem enumerat només 5, però podrien ser moltes més. Com que aquest és un tema que ens apassiona, segurament no trigarem gaire a tornar-hi. Mentrestant, per què no ens expliques les problemàtiques o experiències que has tingut com a editor, corrector o fins i tot com a lector de publicacions corporatives?